Hi ha un fals dilema implícit en la polèmica que avui afecta els mitjans públics locals de Badalona (més en aquesta notícia del Línia). El govern del PP a la ciutat ha decidit retallar més de la meitat de la durada del magazine de tarda, el referent Badalona Tres60, i deixar-lo sense una de les seves característiques més rellevants, l’efervescent directe… i substituir-lo per una cara franquícia especialitzada en el debat crispat (ells en diuen divers) i sense un arrelament a la ciutat (ni pel que fa als professionals ni pel que fa a la temàtica). Estem parlant d’OpinaCat, amb Carlos Fuentes, precisament l’espai en què Xavier Garcia Albiol tan es va foguejar dialècticament abans de ser alcalde i que ell mateix va premiar en el seu primer període a l’alcaldia (quines casualitats!); l’espai que, sembla, ara també el tindrà d’alcalde-tertulià. L’argument esgrimit pel govern conservador actual és que és una qüestió d’audiència i que, és clar, qui es pot dir no a tenir més audiència?
Però és un fals dilema, deia al principi de l’article.
Per començar, Badalona Tres60 tenia en la seva franja i en la repetició una audiència estimable, molt per sobre altres produccions de televisions locals equivalents a Catalunya, i un impacte molt destacat en les desconnexions i material produït per a la Xarxa de Televisions Locals i que assegurava la projecció de la ciutat més enllà del terme municipal. I ho feia (continua)
amb continguts periodístics, elaborats amb agilitat traient tot el partit a les motxilles de directe, i una vocació ben refrescant per les històries en positiu. Tot un oasi! Tot un cas d’èxit.
El problema de Badalona Tres60, com és també el cas de les altres grans produccions de Badalona Comunicació (Badalona Matí i els informatius), no és la falta d’audiència (aquí és on ens volen arrossegar, cosa que les dades desmenteixen), sinó la diversitat que representen, i en especial la manera, amb tossuda professionalitat i compromís cívic, de prendre el pols d’una ciutat que és molt més que una majoria absoluta en un saló de plens.
Badalona 360 és altaveu del que passa a la ciutat, amb tota la complexitat… i és també una aposta intel·ligent per l’entreteniment i l’humor, i un compromís que, si em permeteu, diria que té més valor encara. És l’aparador de la gent que fa coses al municipi, dels veïns i veïnes que des de l’activisme, l’art, la ciència, la tecnologia, la innovació o l’economia fan i construeixen projectes i solucions. És el lloc on, per uns minuts, Badalona es mostra com una realitat rica en matisos, molt més que els crits i l’estèril sarcasme propi dels formats ja caducs de les tertúlies del ‘i tu més’ que ara sembla que seran habituals en la seva franja.
Una televisió local pública és molt més que una graella en què s’han d’omplir unes hores, o un excel en què s’acumulen unes dades d’audiència. L’objectiu principal d’un mitjà finançat amb els impostos de tots és un altre: és el de complir un servei públic. I en això Badalona Tres60 regala una lliçó diària. I potser per això ara la retallen i desvirtuen; per cert a un cost econòmic i d’oportunitat molt important.
Tota una lliçó d’un govern que amb fals somriure (cada vegada menys creïble, per cert) i sense cap contrapès va desplegant l’agenda dels seus interessos polítics i que ben poc tenen a veure amb els de la ciutat. No és ni por (tanta és la suficiència del govern actual) sinó una indiferència monocromàtica pels colors que formen Badalona i que viu còmodament de la nostra apatia.
El cas de la greu marginació del principal programa dels mitjans públics de Badalona és, segurament, el primer capítol d’un desmantellament més global: el del debat ciutadà. Tan de bo m’equivoqui.
Hi ha un fals dilema implícit en la polèmica que avui afecta els mitjans públics locals de Badalona. El govern del PP a la ciutat ha decidit retallar més de la meitat de la durada del magazine de tarda, el referent Badalona Tres60, i deixar-lo sense una de les seves característiques més rellevants, l’efervescent directe… i substituir-lo per una cara franquícia especialitzada en el debat crispat (ells en diuen divers) i sense un arrelament a la ciutat (ni pel que fa als professionals ni pel que fa a la temàtica). Estem parlant d’OpinaCat, amb Carlos Fuentes, precisament l’espai en què Xavier Garcia Albiol tan es va foguejar dialècticament abans de ser alcalde i que ell mateix va premiar en el seu primer període a l’alcaldia (quines casualitats!); l’espai que, sembla, ara també el tindrà d’alcalde-tertulià. L’argument esgrimit pel govern conservador actual és que és una qüestió d’audiència i que, és clar, qui es pot dir no a tenir més audiència?
Però és un fals dilema, deia al principi de l’article.
Per començar, Badalona Tres60 tenia en la seva franja i en la repetició una audiència estimable, molt per sobre altres produccions de televisions locals equivalents a Catalunya, i un impacte molt destacat en les desconnexions i material produït per a la Xarxa de Televisions Locals i que assegurava la projecció de la ciutat més enllà del terme municipal. I ho feia amb continguts periodístics, elaborats amb agilitat traient tot el partit a les motxilles de directe, i una vocació ben refrescant per les històries en positiu. Tot un oasi! Tot un cas d’èxit.
El problema de Badalona Tres60, com és també el cas de les altres grans produccions de Badalona Comunicació (Badalona Matí i els informatius), no és la falta d’audiència (aquí és on ens volen arrossegar, cosa que les dades desmenteixen), sinó la diversitat que representen, i en especial la manera, amb tossuda professionalitat i compromís cívic, de prendre el pols d’una ciutat que és molt més que una majoria absoluta en un saló de plens.
Badalona 360 és altaveu del que passa a la ciutat, amb tota la complexitat… i és també una aposta intel·ligent per l’entreteniment i l’humor, i un compromís que, si em permeteu, diria que té més valor encara. És l’aparador de la gent que fa coses al municipi, dels veïns i veïnes que des de l’activisme, l’art, la ciència, la tecnologia, la innovació o l’economia fan i construeixen projectes i solucions. És el lloc on, per uns minuts, Badalona es mostra com una realitat rica en matisos, molt més que els crits i l’estèril sarcasme propi dels formats ja caducs de les tertúlies del ‘i tu més’ que ara sembla que seran habituals en la seva franja.
Una televisió local pública és molt més que una graella en què s’han d’omplir unes hores, o un excel en què s’acumulen unes dades d’audiència. L’objectiu principal d’un mitjà finançat amb els impostos de tots és un altre: és el de complir un servei públic. I en això Badalona Tres60 regala una lliçó diària. I potser per això ara la retallen i desvirtuen; per cert a un cost econòmic i d’oportunitat molt important.
Tota una lliçó d’un govern que amb fals somriure (cada vegada menys creïble, per cert) i sense cap contrapès va desplegant l’agenda dels seus interessos polítics i que ben poc tenen a veure amb els de la ciutat. No és ni por (tanta és la suficiència del govern actual) sinó una indiferència monocromàtica pels colors que formen Badalona i que viu còmodament de la nostra apatia.
El cas de la greu marginació del principal programa dels mitjans públics de Badalona és, segurament, el primer capítol d’un desmantellament més global: el del debat ciutadà. Tan de bo m’equivoqui.