ETA al Barcelonès Nord

Un record i un (nou) reconeixement per a Ernest Lluch, per tota la gent que ja no hi és, i els que tant han patit. A la comarca, José Luis Ruiz Casado, regidor del PP de Sant Adrià assassinat d’un tret al clatell el 21 de setembre de l’any 2000; i uns anys abans, els tres veïns de Santa Coloma morts en l’atemptat a Hipercor el 19 de juny de 1987. Eren l’arquitecte Xavier Valls, un dels impulsors de l’Assemblea de Catalunya i el Congrés de Cultura Catalana i Rafael Moreno i Teresa Daza, dos coneguts activistes del moviment veïnal a la ciutat veïna. Per cert, que el 1972, Moreno va ser jutjat en consell de guerra per participar en un enfrontament amb la guàrdia civil reclamant un ambulatori.

“És tan vell i arrelat,
tan antic com el temps
el dolor d’aquella gent.
És tan vell i arrelat,
com tots els colors del verd
en aquell mes de maig.”

Cessament definitiu de l’activitat armada d’ETA. Adéu a les armes.

I ara, temps per la política. Per fi.

 

Més complicacions per a les entitats, a Badalona

“Les entitats i organitzacions polítiques sotasignants volem expressar la nostra solidaritat i compromís associatiu davant el tancament unilateral per part de l’Ajuntament de Badalona del Cercle Artístic de Llefià, sense previ avís i al·legant uns motius que s’han demostrat inexistents.” Així comença el manifest impulsat pel Cercle Artístic de Llefià. M’hi he adherit, és clar, aportant a més aquesta breu reflexió, que reprodueixo seguidament:
“Les entitats que treballen per la ciutat -com el Cercle- ja paguen el lloguer de l’espai del qual fan ús. No el paguen en diners. El paguen amb hores, dedicació, compromís, valentia i ganes de futur. El balanç, n’estic convençut, està encara a la banda de la societat civil.
És molt preocupant el que està passant a Llefià i gens menor. És el símptoma, (un símptoma més, vull dir: concert JERC, acte de la Hispanitat a la Plana, denúncia de lloguers de locals, Diada…), del trencament d’una complicitat necessària, vital. El reconeixement mutu (i també crític, si cal… que cal) entre tots els actors que participen en aquesta gran obra col.lectiva que en diem ciutat.”
Per cert, que la Dolors Sabater també en parla, tot citant la meva aportació.

Connectant els punts 2: les onades silencioses

És evident: són claus les investigacions i inversions que s’estan fent en els àmbits del vehicle elèctric, dels motors més eficients i dels nous combustibles… Però és igualment important el que ja està passant en el terreny del canvi d’hàbits. Vet aquí una onada igualment profunda… La transició cultural cap als valors sostenibilistes es viu en present, cada cop més. En aquest cas, l’article es fa ressò d’un col·lectiu valuós: gent jove i urbana, engrescats i engrescadors… A les tertúlies de la ràdio encara riuen dels ‘jipipijos’ que van en bici, però arreu d’Europa, també a casa nostra (una menció, aquí, per a la gent que va promoure el CarSharing), la mobilitat intel·ligent s’imposa no pas per la pressió del prossel·litisme sinó per la realitat de la conveniència. Benvinguda sigui. [Article publicat a Sostenible.cat]
El final del cotxe?

Is Britain’s love-affair with the car really over? Aquesta pregunta fa especialment interessant la peça que diumenge 25 de setembre publicava The Guardian. L’article fa una aproximació original al repte de la mobilitat. No es centra en la part tecnològica sinó en la de les actituds. És evident: són claus les investigacions i inversions que s’estan fent en els àmbits del vehicle elèctric, dels motors més eficients i dels nous combustibles… Però és igualment important el que ja està passant en el terreny del canvi d’hàbits. Vet aquí una onada igualment profunda… La transició cultural cap als valors sostenibilistes es viu en present, cada cop més. En aquest cas, l’article es fa ressò d’un col·lectiu valuós: gent jove i urbana, engrescats i engrescadors…

A les tertúlies de la ràdio encara riuen dels ‘jipipijos’ que van en bici, però arreu d’Europa, també a casa nostra (una menció, aquí, per a la gent que va promoure el CarSharing), la mobilitat intel·ligent s’imposa no pas per la pressió del prossel·litisme sinó per la realitat de la conveniència. Benvinguda sigui.

És veritat que la pèrdua progressiva de l’estatus del cotxe ve de bracet de l’increment d’ús d’altres eines, principalment vinculades a les tecnologies de la informació. Som a temps d’abordar aquest repte i no fer els mateixos errors que hem fet en la mobilitat? La resposta a aquesta pregunta queda a l’aire.

Cerveses per canviar el món
Parlant d’onades. Aquí una altra. La cervesa artesana és un mercat consolidat i genys menyspreable als EUA, on avui és signe d’autenticitat, qualitat i de… estar al dia! I mira, això també està passant al nostre país. Una cervesa feta a una escala més petita, que no només ofereix una millor experiència gastronòmica sinó que ve amb un valor afegit més que interessant: proximitat, equilibri territorial, noves oportunitats. Es pot fer país, obrint una ampolla de cervesa? Sembla que sí.

Significatiu, en aquest sentit, l’article del NY Times. Per cert, que en aquest altre enllaç trobareu un llistat de microcerveseries catalanes que no us podeu perdre.

Les noves potències econòmiques
Nodes de formació, ecosistemes de coneixement… són paraules i expressions utilitzades en desenes de presentacions davant d’avorrits auditoris. Sovint ens costa veure com això es desplega en el territori. Vaja, ¿com passem de la teoria a la pràctica? “Les ciutats universitàries ja no són aquells llocs adormits on regna una combinació de classes, esports, xafarderies i festes. L’auge de l’economia del coneixement, amb l’accent posat sobre les idees i els capitals humans les han transformat en petites potències econòmiques”.Aquest article de l’especial sobre ciutats de The Atlantic (tota una descoberta, per cert) explica diversos casos concrets. A Catalunya, fa temps que la Fundació b_TEC treballa en aquesta mateixa línia.

Abans de publicar res…

Article publicat a Media.cat sobre les manipulacions subtils a la feina del periodista.

1. Sigues eficient quan convoquis als mitjans a una roda de premsa. Fes arribar les notes a tots els periodistes de la teva zona d’influència. No en menystinguis cap però tracta’ls a tots de forma singular. No necessita el mateix el corresponsal d’un gran diari de referència, que un portal informatiu mig amateur. Sembla obvi, però no ho és tant. Tingues al dia la llista de contactes, fes-te un calendari amb les dates de tancament de cadascún dels mitjans i les seves rutines de treball. La primera feina que tens és aconseguir la informació necessària per triar bé el bé el dia i l’hora. Ja tens un 25% de la feina feta.

Llegir l’article complet, aquí.

Els apunts més llegits aquest setembre

Reinventar-se, l'obligació permanent

És periodista i escriptor. I potser assagista. També ha tastat la gestió i la comunicació política. «Prefereixo deixar estar les etiquetes i… anar fent coses. Aprendre i compartir el que calgui.» Avui és una de les veus més escoltades del periodisme a la xarxa. Es diu Joan Carreras, Janquim, i és el meu entrevistat a la secció de Tasques Connectades del número de setembre de la Revista d’Òmnium Cultural. 

Un tastet de l’entrevista –per cert realitzada via twitter–: “Per Vida a Mart em referia a la visió que de vegades hi ha d’Internet des del periodisme… com si Internet fos un món a part i no part del món.” “Sóc un narrador. Amb més o menys fortuna. El periodisme és un dels oficis que he fet. És una provisionalitat. Reinventar-se és quasi una obligació permanent.” 

L’entrevista sencera la podeu llegir aquí i totes les Tasques en aquest altre enllaç.

La Diada de Badalona, set dies després


Hi hi ha piulades que són un autèntic article d’opinió. Per exemple aquesta: “Fotos #bdn11s #badalona yfrog.com/khvqqxtj yfrog.com/kgqklihj”. La va fer diumenge passat, 11 de setembre, en Jose Luis Infante, un dels impulsors de Llefi@Net Xarxa Ciutadana de Llefià i un home que es fa escoltar, perquè sap escoltar. No li han calgut ni 140 caràcters per servir-nos una de les reflexions més punyents sobre aquesta intensa i polèmica Diada a Badalona. Les dues fotografies que enllaça en el seu tuit de fa una setmana mostren, en primer pla una part del barri de Llefià (els edificis situats a la ronda i els blocs de Marquès de Sant Mori, diria) i en un segon terme, la central tèrmica i el mar.

Les imatges estan capturades al mateix moment que a la plaça de la Plana desenes de periodistes cobrien informativament l’ofrena de la Diada Nacional, marcada aquest any per la suspensió de l’ofrena institucional. Lluny del brogit, doncs, lluny dels xiulets, lluny dels crits de ‘boti, boti, boti espanyol el qui no voti.

Les dues imatges mostren la dimensió del repte a la ciutat i ens recorden que la Diada que ens ha d’esperonar és, potser, aquesta, la dels 26.000 catalans que van fer alcalde Xavier Garcia Albiol el 22 de maig. Com ho farem per convertir aquest indiferent silenci en complicitat?

Es munta país, deia el lema d’Òmnium Badalona per aquesta diada. Així, en temps present. Tu què saps fer? Tu que hi aportes?, era el subtext tàcit de la frase, una autèntica invitació, doncs. O el fragment d’una conversa. Dues metàfores que la seu local de l’entitat no es cansa de fer servir.

Tornem al dia 11, fa una setmana. D’acord: la invitació no es va escoltar prou bé a tota la ciutat, com mostren amb muda eloqüència les dues fotos. Però ja arribarà, n’estic segur. Està feta amb el cor.

Alguns articles recents per complementar aquest apunt: 

Notícies que connecten punts

El teletip ja anava ràpid, però imaginin ara, que als teletips hi hem afegit els tuits, els blogs, els vídeos de youtube i no sé quantes coses més! L’atomització de la informació genera un mapa de l’actualitat apassionant i certament addictiu, i, amb tot, inabastable. L’acceleració de la informació no va acompanyada de l’acceleració del coneixement, bé que ho sap el ciutadà que intenta seguir l’actualitat, bé que ho pateix el periodista a qui l’allau de dades estaborneix, massa sovint, la seva capacitat d’anàlisi.

Amb aquest article reprenc les meves col·laboracions a Sostenible amb l’objectiu de compartir, en una secció quinzenal, diferents articles relacionats amb la sostenibilitat i que he atrapat a les xarxes socials i a diferents diaris d’arreu del món (i sí, això vol dir que recomenarem peces escrites en diferents llengües, bàsicament el català, el castellà, l’anglès o el francès). La idea és proposar-los una mena d’hemeroteca a mida. Amb aquesta secció, així, intentarem ajudar a reduir, ni que sigui una miqueta, la velocitat de la informació i trobar temps per repassar continguts valuosos que, potser, s’han perdut en la sempre canviant pissarra dels temes del dia. 

Llegir l’article a Sostenible

Badalona, escenari d'un nou experiment

El mateix dia que Alicia Sànchez Camacho diu que no convertirà la llengua en un dels temes d’atac aquesta tardor al Parlament de Catalunya, Xavier Garcia Albiol, alcalde de Badalona, anuncia que suspèn l’ofrena institucional a la Diada. Amb un peu al fre (ara faig com si m’oblidés de la immersió) i l’altra a l’accelerador (anul·lant la Diada a la tercera ciutat de Catalunya) el PP sembla condemnat a fer bolcar el vehicle.

Però en realitat, el PP aposta per tornar al catàleg el vell número del ‘poli bueno’ i el ‘poli malo’, un útil paperot que saben interpretar amb ofici i murrieria. Les eleccions del 20N són a la cantonada i toca afinar l’estratègia. El vehicle farà una imponent (i estudiada) derrapada, però no sortirà de la carretera. Res del que passa al PP és casualitat, ja ho saben.

La cosa va així: la Sànchez Camacho fa d’embaixadora d’un (futur) partit de govern; mentre a un cantó de l’escenari, Garcia Albiol fa el seu xou, compactant files allà on el partit limita amb PxC i C’s, dues forces de militant oposició que creixeran en influència quan el PP s’enfronti a les exigències de la política de veritat (no només la dels platós de televisió).

Els de la ‘calle Gènova’ saben que ara toca administrar la tensió i, després de la interlocutòria del TSJC i el cop de ‘reformazo’ a l’assenyada CiU, s’imposa un subtil canvi d’estratègia. A les portes d’una contesa electoral on la majoria absoluta no està cantada, demanen a l’Alicia el seu millor somriure, però fan (de nou!) un ‘delicat’ encàrrec al seu millor especialista, en Garcia Albiol.

L’ara alcalde de Badalona té una projecció mediàtica molt potent i les habilitats (i les ganes) per moure’s en les aigües mogudes de la política més descarnada. El seu nom s’associa amb el PP, –avui és un dels càrrecs electe amb més responsabilitat al país–, però manté encara un perfil propi; de fet, és, quan convé, un oportú cowboy. A ell li correspon neutralitzar els dos flancs dèbils que té el PP en el seu (cojuntural?) ancorament a l’extrem. Parlant de romanesos o hissant banderes envia el missatge que no tot és pragmatisme i que el PP diu, quan cal i quan toca, les coses clares.

Després de jugar a remoure les comunitats més tocades per la pobresa i la crisi; ara, uns pocs dies després de declarar per apologia del racisme al jutjat, aixeca, amb una imprudència temerària, el fantasma de les dues badalones (entengui’s, dels dos països).

I així Badalona es converteix de nou en l’escenari d’un nou experiment. Exercint el paper de Ciutat-laboratori, víctima d’una política que la supera i la condemna a la vegada. Badalona, principi i final. Sola.

Com es munta una ciutat? (un país, vaja) es pregunten a Òmnium; entitat que, el dia 11 a les 11h, li tocarà fer el paper d’institució (així ens hem de veure, a la meva ciutat). La pregunta és pertinent, perquè té molt d’invitació, perquè remarca que això és un projecte en marxa, que això és un projecte obert. Un projecte per escriure, un projecte per construir/muntar  (entre tots).

La pregunta és encertada, deia. Que no arribi massa tard depèn de tots.

Com es munta un país?

“Com es munta un país? Com construïm una ciutat? Ens agrada plantejar el debat a partir de preguntes obertes, conscients que el nostre país no és una ‘obra acabada’ sinó una obra en construcció. Més que reivindicació (que també, és clar!), més que celebració (a la qual cap país normal renuncia), per nosaltres la Diada és, sobretot, invitació. Ens hi acompanyes?”.

Aquest és un fragment del text que acompanya el tríptic informatiu dels actes de la Diada Nacional 2011 que Òmnium Cultural promou a Badalona aquest dissabte, 10 de setembre. Aquest any, l’entitat reforça i reinventa parcialment la seva cita anual que ‘tradicionalment’ aplega centenars de persones a Dalt de la Vila. S’hi incorpora un nou espai, la platja, i la gent d’Òmnium Jove aposta per un concert d’altura, amb Inspira, una de les bandes més interessants del panorama musical del nostre país. 

La comunicació d’aquestes activitats s’acompanya amb una divertida paròdia dels manuals de muntatge de mobles de l’Ikea. Com es munta un país?, diem. Una recepta: eines variades, força per collar, habilitats per ser precisos i mans, moltes mans, quantes més millor. “Fer” és la millor manera de ‘defensar-nos’. 

* Aquest any també s’ha constituït la Comissió Unitària 11 de Setembre. Doneu-hi un cop d’ull, aquí.