- Canviarem el planejament vigent des de 2010 i q permet construir a dins el parc. El PP, que ara ha repartit uns cínics fulletons pel barri denunciant l’operació, no va fer res per tocar el pla urbanístic mentre va governar la ciutat durant quatre anys. També va permetre que s’aprovés el pla l’any 2010.
- El nostre compromís és evitar que es construeixi a l’interior del parc i actualment estem buscant la millor solució. Prioritzarem la de menor impacte econòmic en el pressupost municipal. Ni la porta d’entrada, ni la font, ni el passeig de plataners ni corren, ni han corregut ni correran perill.
- Ens comprometem a continuar treballant amb les entitats del Districte 1, amb les que al llarg del mes de juliol vam anar valorant què fer amb el pla.
- Tenim com a objectiu consolidar la propietat municipal en aquest espai —ara la tenim cedida provisionalment— i millorar l’accés al parc mitjançant una zona de transició oberta i de qualitat.
Quatre aspectes de context per situar-te:
- L’entrada de Ca l’Arnús pel carrer de Sant Bru està en terreny privat. L’Ajuntament hi té un dret de pas provisional.
- Des del 1976 es permet construir habitatges en aquest espai, la darrera versió del planejament és de 2010, aprovada en el mandat de Jordi Serra i que consolida els drets urbanístics. Gràcies a aquell pla urbanístic, l’Ajuntament va poder fer l’ocupació directa de l’espai i es va poder reduir finalment el vial que amenaçava els badius de les casetes que fan façana a Sant Brú.
- La crisi econòmica i del sector immobiliari ha tingut el projecte dormint… fins ara.
- Fa uns mesos que un promotor privat, propietari dels terrenys, vol desenvolupar l’operació i s’ha mogut per reprendre la tramitació urbanística.
Arribats aquí, la primera pregunta és òbvia. Què pot fer el promotor segons el pla urbanístic aprovat durant el mandat de l’alcalde Jordi Serra?
El promotor disposa d’un terreny de la seva propietat on un pla urbanístic aprovat el 2010 li permet fer dos blocs de planta baixa + 2 pisos en dos punts del sector de l’entrada:
- el primer dona façana a Sant Bru i se situa en l’espai que fins fa uns anys ocupava un concessionari de cotxes;
- el segon és el més controvertit, ja que situa el bloc, també de PB+2 i sense aparcament per evitar entrada de cotxes, a tocar dels jocs infantils. Estrictament està fora del límit del part metropolità, però és evident que de cara a la ciutadania, la percepció és natural i compartida: està dins el parc.
- El planejament obliga al propietari a cedir definitivament la part més important de la propietat com a espai públic, per exemple la caseta del jardiner i el passeig de plàtans, que es protegeix.
En quin moment estem?
- El promotor sembla que ha començat a comercialitzar els pisos, tot i que no té la llicència d’obres ni la podrà tenir fins que no acabi la tramitació que ha de donar condició de solar edificable a les dues parcel·les on pot fer pisos.
- Les dues tramitacions són el projecte d’urbanització, que defineix el disseny, materials i detalls constructius de la part d’espai públic del sector; i el projecte de reparcel·lació, que estableix les càrregues de l’operació. Tots dos tràmits s’han d’aprovar per Junta de Govern Local.
- Les associacions del districte 1, que han estat informades de l’operació i de les reserves del govern des del primer moment també han fet un posicionament públic.
- El Partit Popular, que no va fer res per evitar l’aprovació del pla urbanístic del 2010 que permet els pisos i que mentre va governar la ciutat, temps durant el qual l’alcalde Garcia Albiol va ser també regidor d’Urbanisme, no va fer ni un tràmit per tombar el planejament… ha fet de nou gala d’una gran barra i va acusant el govern d’estar a favor de l’operació, cosa que és falsa.
Arribem al quid de la qüestió. Què farà el govern? Quin compromís?
El govern no tramitarà el projecte de reparcel·lació i d’urbanització tal i com estan ara. L’objectiu és canviar el planejament per evitar la segona construcció, que és la que ocupa un terreny ara utilitzat pels ciutadans, i que està en el sector més sensible. Hi ha diferents opcions, que estem valorant amb la propietat per aconseguir dues coses: la conservació del major espai possible per al ciutadà, unes condicions d’urbanització que respectin el caràcter del parc i el mínim impacte sobre el pressupost municipal.
Està clar que cap govern municipal s’ha mullat mai per a revisar els plans d’urbanització aprovats en èpoques franquistes. El tema del sòl sempre a sigut un tema especulatiu i de favors… Ja seria hora que aquest consistori fes una revisió general dels plans urbanístics i canviés les requalificacions en benefici de la ciutat i dels seus ciutadans. Sempre ens movem quan ja ho tenim perdut.
Cal preservar el Parc de Ca l’Arnús íntegrament i dedicar-hi diners perquè sigui un espai no només verd, sinó que es restablís l’ambient de jardí romàntic que va tenir. Badalona va molt justa de tot, no ens sobren espais emblemàtics i menys que siguin verds. Cal prendre una decisió clara, a Ca l’Arnús no es construeix, es reconstrueix la caseta del guarda la casa de l’Arnús, i es conserven amb tot el seu espendor els Jardins romàntics i neoclàssics (Can Solei). No ens sobra patrimoni, ens en falta, per la manca de decisions polítiques encertades.
Hem de dir no a les edificacions de Ca l’Arnús.
Si cal el consistori pot intentar de buscar ajuts dintre de l’Unió Europea, demanar l’1 per cent cultural de les obres públiques i invertir-les en deixar el Parc de Ca l’Arnús Can Solei ben digne, els ciutadans de Badalona, Catalunya i del món ens ho mereixem.