Surto en una caricatura política. Concretament, a la “Casa de la Vila”, la imprescindible vinyeta dibuixada per l’Avi i pensada amb sana malícia per l’Andreu Mas. És a l’últim número de la nova Revista de Badalona, (aquesta secció, però, és un clàssic recent de la publicació badalonina i s’arrossega ben bé des de dues de les seves darreres ‘èpoques’). Al dibuix en qüestió, se’m reconeix a la teulada del número 1 de la Plaça de la Vila, amb un ordinador al davant. D’acord, no és el meu MacBook, però vaja, per la resta la cosa és bastant exacta: les ulleres, la barbeta, algun quilet de mes (ejem!). A la samarreta hi surt un Accent, clar. 

M’ha sobtat, descobrir-me caricutaritzat. Recordo, amb un cert vertígen, quan feia de periodista a la ciutat i rebia a l’Avi a la redacció. Portava les il·lustracions encarregadades, sempre puntual, sempre amb temps per fer-la petar.

En un relatiu poc temps, jo he passat d’un cantó a l’altre de la taula de redacció. I res, que la cosa encara em sorprèn una mica.