El nadal és a estar a prop i lluny a la vegada, com explica sense paraules aquesta peça dels Beach Boys (circa 1969), The Nearest Faraway Place. El lloc més a prop dels llocs llunyans, una porta al misteri quotidià i que té forma d’escala de cargol en l’Aiguanaf (2007) de Xavi Lloses i l’Escolania de la Quadratura del Cercle: “avui saltarem des del trampolí d’una peixera”. Aiguanaf i gesamí. Les místiques domèstiques.

En aquest recull atípic de cançons que no són de nadal (però que podríen ser-ho) és el torn d’un himne petit, dedicat als que s’amaguen i callen. En un racó de la taula brillant i guarnida hi ha algú que canta per dins “as we hide ourselves in the last of the melting snow” (2009) amb el pop de manual dels The Leisure Society. Mentrestant, al costat, a un altre li brillen els ulls amb una Atención encandilada (2009), de Maderita: “La belleza del mundo es tan frecuente, tan desinteresada.” Avui podria ser el primer dia de la teva vida, eslògan i mantra. First Day of My Life (2005) dels Bright Eyes.

La festa nadalenca continua en el ball d’una parella que es parla a l’orella amb la seva llengua pròpia, però no intraduïble. Jesse Winchester (2009) descodificava les seves paraules d’amor: “Sham-a-ling-dong-ding means sweetheart, Sham-a-ling-dant-gong does too.” No importa el què, importa el com. El poder d’una cançó bonica. I és que ‘everything about it is a love song’, com en la cançó de Paul Simon (2006).

El Nadal és ple de moments que s’escapen. Cal estar atents. Per si de cas, “recordaré aquest moment per sempre”, dirà el previsor… mentre assenteix al seu costat el malalt d’amor amb el cor reincidentment trencat. Seu és aquest disc seleccionat, el setè tema d’aquesta recopil·lació, The Way You Look Tonight, l’estandard de Jerome Kern reversionat el 1999 per Bryan Ferry. Una partitura que ens explica el poder curador de la nostàlgia. “Some day, when awfully low, when the world is cold, i will feel a glow just thinking of you.”

Submergim-nos ara en una postal de nadal: “hacia el fondo de ese mundo del que me has hablado tanto, paraíso de glaciares y de bosques polares, donde miedos y temores se convierten en paisajes, de infinitos abdules de hermosura incomparable.” És Viaje a los sueños polares; Family a Un soplo en el corazón, la seva obra mestra de 1994.

John Boutté, seguidament, ens convida a un altre viatge impossible, un nadal a Nova Orleans. Sonaria així, com una pòcima reparadora. Love Ya Mean It (2008).

I continuem amb una mena de pregària amb tres actes, apta per una missa laïca al voltant d’Spotify: primer, we’ll meet again (no morim mai del tot, com en la cançó de Salvat Papasseït) aquí en versió dels Byrds (1965); segon, “lentament treure’m la roba que no em serveix”, Puc tancar i obrir els ulls (2009) Canimas i finalment I met Jesus in a Bar, una gran història de redempció de Jim Lauderdale (2006).

Finalment, un joc de contraris; aparició i desaparició; creure i descreure. L’aparició amb Au fond du temple saint, versió de David Byrne, 2004, amb Rufus Wainwright i la desaparició, la fugida… la que se sobrentèn amb l’anti nadala més subtil, la de Joni Mitchell, aquí interpretada per Madeleine Peyroux i k.d. lang el 2009. “I wish I had a river so long i could skate away on”.

Tenir ganes d’arribar, tenir ganes de marxar. Creure, descreure. S’apareix, desapareix, el Nadal. Bones festes i millor 2014.

• Aquí teniu l’enllaç per accedir a la ‘playlist’ d’Spotify.
• La fotografia que acompanya aquest apunt és de Vincenzo de Palo.
• Superdedicat a la Sara Lladó i elaborat amb el petit Miquel corrent per sota cadires i taules, llest per al seu segon Nadal a casa.
• Per cert, aquí teniu un recull d’altres recopil·lacions de Nadales que he anat fent els darrers anys: Nadal 2012 | Nadal 2011 | Nadal 2010 | Nadal 2009 | Nadal 2008 (caràtula) | Nadal 2007 (Weird Christmas) | Nadal 2006 | Nadal 2005 (A i B)