En la tempesta, la flexibilitat del jonc guanya la fermesa del roure.

Aquesta frase, nascuda d’un proverbi oriental, serveix com a conclusió i invitació al debat sobre els reptes que tenim com a país. Sembla oportuna la reflexió ara que ha fet sis mesos de l’1 d’octubre, i a continuació comparteixo alguns apunts ja publicats al meu Twitter aquests darrers dies.

Balanç dels sis mesos de l’#1o (tuit original):

L’estat de la qüestió, en el meu entendre:

➡️ (el q suma): Revalidació de la majoria absoluta al #Parlament | Reforç internacionalització | Posicionament ONU | Editorials grans capçaleres | Front pels drets, capacitat d’ampliar perímetre i existència de consensos +enllà cercle indepe.
➡️ (el q resta): l’atropellament de drets evidenciat en la presó, l’exili, les filtracions, la teranyina judicial q s’estreny | El foc amic | La divergència estratègica | Neumàtics cremats | Intent d’ulsterització | Tebior europea | El #155.
➡️ (el que toca): Formar govern (compatible amb reconèixer legitimitat de Puigdemont), reforçar el front pels drets, mobilització pacífica (cal recuperar to i estratègia), continuar la via de la internacionalització.

Ara tot rau Ara tot rau en una diferència de diagnòstic greu sb el moment:

1⃣ Necessitem més (cal prioritzar recuperar eines i sumar gent). [versus] 2⃣ En tenim prou (i per tant cal prioritzar l’embat actual pq és possible fer caure l’estat paralitzant-lo i desacreditant-lo).

Si la resposta és 1⃣, cal administrar les forces i revisar estratègica, però si és la 2⃣, som-hi, gas!, és el moment d’arriscar-ho tot. Jo crec que estem a 1⃣, cap urna ha demostrat q siguem el 50+1 i és evident q ens falten eines de govern i defensa. Els fets són eloqüents.

La prudència està mal vista des del discurs del Carbonell, ho sé; però enmig d’un atac i en inferioritat de condicions és signe d’intel·ligència (i garantia de supervivència). Precisament pq ens hi juguem tant… centrem-nos a administrar la crua realitat (no només els desitjos).

Entendre i dimensionar correctament la força bruta de l’estat no vol dir resignar-s’hi; en tot cas, és imprescindible per calibrar els propers passos i definir el tempo de les nostres accions.

Per a mi els eixos de treball haurien de ser: 1️⃣recuperació instituicions i govern orientat a polítiques socials, 2️⃣mobilitzacions inclusives i PACÍFIQUES al voltant de la defensa dels drets civils, 3️⃣reforç de vincles en els grans consensos, 4️⃣internacionalització del cas català, 5️⃣resposta judicial ampliada.

D’això d’eixamplar (tuit original):

‘Eixamplar’ és sumar, no expulsar de l’independentisme les veus que no ens agraden al crit de ‘botifler’, ‘traidor’ o ‘covard’. I ja posats a parlar d’eixamplar, que aquesta acció no sigui només proselitisme, i que afavoreixi l’intercanvi, la complicitat i la generositat.

Front plural (tuit original):

El president del #Parlament s’adreça al país en un missatge inèdit però molt necessari en aquestes hores fosques. Interpel·la a tots els demòcrates, no només als independentistes. Missatge contundent i inclusiu.

Estan passant coses i el front contra la repressió i els drets civils, del qual entre tots hem de vetllar la pluralitat, va sumant veus i accents. Josep Mayoral, l’alcalde socialista de Granollers, aposta per “una aliança de tots els demòcrates” per la llibertat dels presos polítics i demana a tots els alcaldes de la comarca donin suport a la iniciativa del president del Parlament.

És important destacar avui aquesta notícia a Sant Adrià de Besòs, on el PSC local (a l’alcaldia) ha aprovat una moció a favor de #llibertatpresospolítics, junt amb un ventall ampli de forces. Generositat i valentia que cal agrair. Bona feina, Rubèn i Toni!

De les coses que estan: canviant:

Això (també) està passant. Són passos –que voldria més ferms i menys ambigus en alguns casos– però que apunten que es mouen peces, consensos a treballar amb la 'zona Comuns' i (sí!) també amb el PSC. És clau per a la cohesió de la nostra societat. [FIL]

— Oriol Lladó (@oriolllado) February 27, 2018