La participació és com la sostenibilitat, és la sal desitjada en tot discurs polític. Si Greenpeace és sostenible, perquè no pot ser-ho Repsol? I amb la participació, passa tres quarts del mateix. Quatre dies abans de les eleccions a l’estat, el senyor Rajoy es va fer un Facebook, amb l’ànim d’escoltar la gent, deia; i avui és un més dels molts vaixells virtuals abandonats a la deriva pels polítics. A Sant Adrià de Besòs, l’Ajuntament ha preguntat aquests dies als veïns si volen mantenir o no les tres xemeneies de la FECSA, les famoses tres torres que presideixen el litoral maresmenc. És per això ha engegat una consulta popular, que finalitzat amb victòria aclaparadora dels que opten per la conservació de la infraestructura (veure notícia aquí). Crec que toca remarcar la valentia de l’alcalde de Sant Adrià a l’intentar situar aquesta qüestió en el centre del debat ciutadà. A Sant Adrià, sembla que la participació ha aconseguit trencar la gàbia d’or… Però és així, relament? La iniciativa de l’Ajuntament adrianenc és positiva, bé que també insuficient. Malgrat que els adrianencs han tingut a disposició dos díptics amb informació diversa, i per bé que es van fer unes jornades de debat prou interessants sobre el tema, crec que no s’ha sabut posar tota la informació damunt la taula. La pregunta que s’ha proposat és absoluta: mantenir-les o tirar-les? Caldrà optar per una o altra opció, sense saber quan costa deixar-les, enrunar-les o restaurar-les, o si hi ha diners per fer-ho. Tampoc s’acaba de saber com és exactament l’espai ni què s’hi pot encabir. Està bé la pregunta, però ¿no els sembla que els falten elements per emetre una opinió informada? Salvem l’edifici… però per a fer-hi, què? La intenció suposo que ha estat bona, tot i que ha acabat revelant el mal de la política d’avui. La participació no és només votar quatre anys i tampoc és una pregunta ocurrent suggerida per un polític amb gana de titulars! La participació és un procés, una voluntat política. Un cop coneguts els resultats de la consulta, es tornarà a tancar l’expedient en un calaix?
Foto: Les ‘tres maries’ avui mateix al matí.
Oriol, penso coincideixo amb tu quan dius: “La participació és un procés, una voluntat política.” Com tot, sense voluntat política no hi ha participació. I sobretot la participació ha de ser informada, amb coneixement, i depèn dels polítics la voluntat d’informar i dipositar el coneixement en la gent. Crec, perdona la immodèstia, que amb tot l’assumpte del civisme i de l’Ordenança de Civisme de Badalona hem fet una experiència de participació valenta. Tant en el procés d’elaboració, com ara que anem pels “instis” parlant-ne i escoltant ( 20 min de presentació i entre 30 i 40 de debat), com en les properes setmanes que oferirem a totes les entitats de la ciutat d’anar-hi i parlar-ne. No ho puc evitar: ens sentim molt satisfets de com ha anat la participació en aquest assumpte i crec que la virtut és que no ha estat reglamentada ni orgànica, sinó, senzillament, natural, com ho faries amb els amics o la família una decisió important que haguessis de prendre.