Pilar Rahola, pregonera de la festa major a Badalona. Matins punt sí. Matins punt no.
Matins punt sí. M’explico.
És una periodista de referència: ho és per la qualitat de les peces que signa i per l’esmolada i rotunda valentia amb la qual escriu i parla. És escoltada i llegida; és estimada i criticada.
No estic d’acord amb la majoria de les coses que defensa, però argumenta les seves idees i sempre està disposada al debat. Ja em sembla bé.
Trobo faltar la Rahola idealista d’abans, i em sobta (encara em sobta) veure-la avui tan enfadada i impacient, tan taxativa. Però ja em sembla bé, insisteixo. Llegir-la no sempre és un plaer, però si que és un exercici inexcusable que m’obliga a contrastar, una invitació saludable a revisar o a reforçar allò que pensem.
És cert que hi ha altres pregoners de qui m’he sentit més a prop i que han representat millor la Badalona que m’agrada i amb la qual estic compromès… però em sembla que té tot el sentit que la Pilar Rahola sigui la pregonera de la meva ciutat, aquest 2011.
A un pregoner li hem de demanar que la seva tasca professional, artística, esportiva, etc sigui notable, que hagi tingut un compromís amb la ciutat, que n’hagi fet bandera… i no només que estigui a favor del que creiem i no només que sigui dels ‘nostres’.
* Per cert, que avui s’ha presentat el cartell de les Festes de Maig 2011, obra d’Enric Mestre.
Oriol, a mi em passa el contrari, gairebé sempre estic d´acord amb el que escriu. I, sens dubte, és la periodista més important que tenim a la ciutat, la de més referència i la més seguida. No oblidem que va substituir a Baltasar Porcel en una columna mítica, i ho fa molt bé. Estic orgullós que sigui la pregonera de Badalona, perquè ja tocava. I et diré que quan no estic d´acord amb ella, em passa com a tu, que m´agradaria debatir-me, perquè em dóna arguments. A més, ha defensat amb ungles i dents la ciutat allà on ha estat. I això és un mèrit en aquests temps difícils. Jo estic encantat.