Viure sense cotxe propi?, es preguntava fa uns dies aquest article d’El País. Fa un any que és el nostre cas. I estem contents. A continuació els nostres condicionants que ens han permès fer funcionar (i recomanar) l’aposta:

1️⃣ Som una família amb 2 nens de 9 i 12, jugadors federats de bàsquet (és a dir, que ens toca moure’ns pel país un parells de cop al mes) 2️⃣ Vivim a #Badalona, a 20m del però molt ben comunicats amb bus 3️⃣ Treballem a BCN i/o a casa (freelance) 4️⃣ Som socis de la cooperativa Som Mobilitat, tenim un vehicle elèctric compartit disponible a 10m de casa (una sort!), on hem pagat una mitjana de 200 euros al mes 5️⃣ Quasi no hem gastat en combustible (en el gruix de recorreguts no hem esgotat la càrrega de partida) i hem estalviat molts diners al mes: pàrquing, assegurança, benzina, manteniment… per no parlar del cost prorratejat d’haver comprat un nou cotxe o de les reparacions recurrents del que teníem (amb prop de 10 anys a les rodes) 6️⃣ Hem agafat més taxis dels que acostumavem, sí, i hem tingut la sort de tenir a disposició un segon cotxe petit dels meus pares, que hem utilitzat en (pocs) moments puntuals 7️⃣ Les vacances d’agost és el gran repte i on hem hagut de renunciar a l’electromobilitat compartida: fem un viatge anual a Galícia i hem hagut de llogar un cotxe convencional de benzina (el primer any) o que algú ens deixés el seu durant 15 dies (aquest estiu). No te teníem alternatives factibles (de moment) 8️⃣ Ens hem trobat molt poques vegades amb què ‘no teníem vehicle’: a #Badalona hi ha 4 cotxes disponibles (per ara, suficient!) però, això sí, en algun moment (molt puntual, però estressant) hem patit amb l’estat i desplegament de la xarxa d’electrolineres 9️⃣ No ens penedim de la decisió, però tenim clar que els nostres condicionants l’han fet possible; si més endavant les nostres vides o feines canvien, potser també ens tocarà reconsiderar-la. Ja veurem. 🔟Hem fet ‘comunitat’ amb la resta d’usuaris en els dos nuclis presents a la (meva) ciutat.